(...)

Hauria d'haver actualitzat fa molts dies, ho sé. Però la feina i la mandritis tenen més poder que jo i m'absorveix en un món en el qual no tinc ganes de fer res de res. Tot i això avui he trobat un foradet per demostrar que no tinc el blog oblidat del tot i que de tant en tant hi faig alguna coseta.

Amb moltes ganes de tot i amb moltes ganes de res. Periode de sensacions contradictories, o si més no això sembla.

I ho aniriem deixant aqui mateix perquè sino començaré adesvariajar i tampoc en tinc ganes, més que res per que quan ho llegeixi d'aqui uns dies hem faria mal i tot!

Quan des de petits, plegats, anàvem a fer mal per molt que ens arrisquéssim no t´enxampaven mai. Sempre al capdavant, manant, un líder natural, brillant i sense escrúpuls, rebel i radical. Eres molts llest, vas canviar, el vermell per un to més blau. Descafeïnat com un trist tallat tebi per fora i per dins glaçat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. Ara he comprovat, mirant, la premsa comarcal, que el trajo i la corbata ja no et molesten tant. Fa deu dies t´has casat amb una de vint anys que quan no hi ets s´entén amb el teu assessor fiscal. A la feina manes tant, però els diumenges no saps qui trucar. Descafeïnat com un trist tallat, tebi, insípid i descremat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. L´altre dia ens vam trobar: dos estranys que no es van saludar. Descafeïnat és com t´has quedat tebi per fora i per dins galçat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. Descafeïnat és com t´has quedat, tebi, insípid i descremat; sense principis ni dignitat, descafeïnat. ELS PETS - DESCAFEÏNAT

Res, només afegir que avui va per la glòria, que avui ha tingut un dia una mica raro (degut a un examen) i s'ho mereix!!!!

I SI ESCRIC UNA MICA MÉS...

Potser no havia escrit, perquè m'agradava la sensació d'obrir el meu blog i veure tant comentaris (mai havia arribat a aquest número!!), potser és la mandra que porto acumulada de fa uns dies cap aqui, o potser és simplement una manca d'inspiració.

La veritat es que no tinc pas gaires coses a dir, no ho sé... Tinc tantes coses en ment que no recordo res del que hem passa, estic absorvida en el "cansanci". Hem sembla que necessito una cura de son.

Jueves, 2 de marzo de 1944
Querida Kitty:
(...) El amor. ¿Qué es el amor? Creo que el amor es algo queen realidad no puede expresarse en palabras. El amor es comprender a una persona, quererla, compartir con ella la dicha y la desdicha. Y con el tiempo también forma parte de él el amor físico, cuando se ha compartido, se ha dado y recibido, y no importa si se está casado o no, o si es para tener un hijo o no. Si se pierde el honor o no, todo eso no tiene importancia, ¡lo que importa es tener a alguien a tu lado por el resto de tu vida, alguien que te comprende y que no tienes que compartir con nadie!
Tu Ana M. Frank

Aquest fragment del diari d'Ana Frank m'ha agradat molt, i només volia compartir-ho amb tot aquell que en algun moment o altre passi per aquest blog.

Per acabar, ja que la Laia hem va ensenyar com s'havia de posar la pantalleta del youtube, pues ho havia de fer i com no amb en PEPE NADA, el meu "primo" cantautor!!

I ARA QUE?

Això és precisament el que hem pregunto: I ara que??
Que he de fer d'aquest blog? He de continuar escribint quan se del cert que ja ningu se'l mira? He de continuar esperant comentaris que no arriben mai? Doncs la veritat és que no se que fer, he estat pensant de posar una enquesta haviam quin resultat surt, però en vista de que el blog té pocs seguidors, potser no rebria cap tipus de resposta i això encara seria més desepcionant.

Així res que per uns moments he tingut la intenció de deixar d'escriure perides en aquesta pàgina, però de cop hi volta he pensat que Anna Frank quan va començar a escriure el seu diari també pensava que no li interesaria a ningu, i mira com ha acabat!!

Així que encara que només sigui per escriure i tornar-me'l a llegir jo ja val la pena.

Ara seria molt maco que la gent que, per casualitat, es miri quest blog hem deixes una comentari, per insignificant que sigui, ja que jo de tant en tant també necessito una injecció d'estimació per fer creixer la meva autoestima.


Crec que ja me enrollat prou, i ja he dit proutes bestieses per avui, aixi que fins la pròxima!!!!

JA ERA HORA, NO??

Desprès de molts i molts dies (per no dir mesos) sense fer cap mena d'actualització, he decidit tornar a rependre la publicació de noves entrades en el meu estimat blog. Com sempre a l'estiu més del tot impossible actualitzar, però crec que aquest any ha estat massa i tot. no he tingut, o millr dit, no he volgut trobar ni 5 minuts per fer una actualització, per petita que sigui.

Però bé, aquí estem un altre cop, tornant a començar el curs i aquest any amb moltes coses noves, però que segur que totes aniran genial.

I per nou nou, la nova conductora de la família Rigola!!!! Avui la Glòria ja s'ha tret el carnet, així que ja pot començar a fer molts i molts kilometres, i descobrir la meravella que es conduir!!!! Moltes felicitats reina!!!! Així que res, avui dedicat aella, perque s'ho meriex, i perque ja tenim taxista nova!!!jeje

Per últim que dir de l'estiu... Simplement fantàstic!!! Moltes festes, molta diversió i sempre amb les nenis.

Bueno pues aqui ho deixem, que tampoc hem d'abusar d'actualització llarga el primer dia desprès de tant de temps.

HAY QUE VIVIRSE

Morir es seguro. Vivir es incierto. Precisamente por eso, porque después de morir ya no podremos hacer nada por nosotros mismos, es ahora cuando tenemos que vivir, esa gloriosa palabra de cinco letras y dos uves de victoria que resume la plenitud, cuando podemos convertir lo incierto deseado en lo cierto transpirado. Cuando somos capaces de despertar sueños, multiplicar risas, abrazar sentimentos y bailar con nuestras neuronas. Cuando tomamos solvente conciencia de que bajo ningún concepto vinimos al mundo a sufrir, sino a resolver desde la eficacia, a ayudar desde el pragmatismo, a entender a otros desde la fuerza que da el creer en nosostros mismos.

Vivir plenamente es saber tejer los fríos hilos de la razón para después envolvernos en la calidez del sentimiento y la ilusión. Es introducir tu masa de amor en un horno ajeno sabiendo que te devolverá un pan tierno y comestible, es saber que el paso de los años estrechará lianas y no creará oxidos, es mirarse en otro y encontrarse en él y en ti, es potenciar y potenciarse, abrirse y no renunciarse, amar y amarse. Es convivir y no conmorir.

Nuestra esquela será el último certificado de nuestra fragilidad, la post-data de nuestra biografia y el prólogo de nuestra eternidad, ese inmedible misterio que jamás morirá.

Por eso cada día tenemos que procurar hartarnos de vivir: ¡PARA DEJAR A LA MUERTE BIEN JODIDA!

_______________________________________________

Aquesta columna va sortir publicada al diari ADN el dimecres 21 de maig de 2008, i realment ens ajuda a pensar i reflexionar sobre nosaltres mateixos. Espero que tot aquell que ho llegeixi hi trobi un significat, jo li vaig trobar i hem va agradar molt. I són aquestes coses les que s'han de compartir, aquelles que ens poden ajudar a ser feliços d'alguna manera o altre.

I ja per acabar felicitar a la Glòria, perquè ho ha aprovat tot, la prova d'acces i tambe el batxillerat. L'any que ve una més a Barcelona!!!!!jeje

CRÒNIQUES DE TREN

Diumenge 18 de maig, són les 6 de la tarda i agafo la maleta per començar el que sense cap mena de dubte serà un llarg viatge.

Amb tot el "show" que els senyors de la Renfe han organitzat per intentar millorar les infraestructures, el primer tram del viatge des de Puigcerdà fins a Ribes es fa per carretera. Com que Alp és un poble petit, un microbus passa pel centre del poble (i no en aquella espècie d'estació que tenim) així que com és molt lògic agafo el "bus que fa de tren" al meu poble, juntament amb la Laia.

El viatge amb bus es realitza amb normalitat, i arribem a Ribes on ens espera el tren. Allà ens trobem amb la Nunu i la Mercè, i estem disposades a rememorar la gran nit de dissabte (això també es mareix una gran entrada!!jeje). El tren es posa en marxa, i en no més de 5 minuts, primera sorpresa: El tren es queda aturat en el primer túnel que trobem. En un minut reprenem la marxa, això si, molt lentament. Quan ja casi hem sortit del túnel fem un sotrac inesperat. Uns metres més enllà veiem el revisor, fora del tren i fen senyals als conductors per que no continui.

Al nostre vagó hi ha una dona molt pel·liculera, que es pensa que haurem de passar la nit al tren o quelcom similar. Nosaltres, amb tota la tranquilitat del món treiem les cartes i comencem a jugar al "fill de puta". Mentrestant, revisor i conductor van passant pel vagó varies vegades. Finalment, es dignen a informar-nos.

Una pedra ha caigut al mig de les vies, han intentat apartar-la perquè poguessim passar, i malauradament la pedra a malmès el lateral del tren (si el tren siguès nou sabria greu, però per suposat no és el cas). El més greu, és que l'última roda del tren ha descarrilat.

És a dir, que hem quedat penjats al mig del no res; bueno, qui diu no res diu a sobre un pont.

Tot seguit arriben el mossos i els bombers, preparen uns accesos per que poguem sortir del tren i pujar en el altre que ens ha vingut a rescatar. Amb tot això ja són les 10, hora que en teoria ja hauriem de ser a Barcelona.

En resum, 6 hores de viatge i una tarda de diumenge perduda.

El més bo el cas, és que van trucar a la Laia des de Catalunya Informació perquè expliquès el que va passar. I en dia d'avui ja li plouen les ofertes: Avui el diari Nou Nou, l'han tucat per escriure un article sobre el tema.

Però gent, que volem Renfe va així i no si ot fer més. Només els hi queda canviar el logotip

P.D: Això ho hauria d'haver fet la Laia, ja que serà ella la que es fara famosa.

P.D2: És molt còmic que sigui el segon cop a la meva vida que haig de canviar de tren per les vies!!!

PER FI!!

Avui, per fi, desprès de molts i molts dies, m'he decidit a actualitzar. La veritat és que tampoc hi ha un motiu pel qual no ho hagi fet, simplement falta d'inspiració i poca cosa més. I tal i com estan les coses, molt inspirada tampoc estic, però comença a fer vergonya que no actualitzes des de Sant Jordi.

Però la veritat és que DON'T WORRY, BE HAPPY

I res més, actualització curteta, però més val aixó que res!!!

SANT JORDI 2008

Per que el dia de Sant Jordi és un dia especial, i tot i que no tingui rosa, val la pena celebrar-lo.

Moltes felicitats a tots el Jordis i Jordines. I per suposat a la meva neboda Berta que avui fa un anyet!!!!!!

Dins d´un raig de sol cent vuitanta-tres partícules de pols fan l´amor al mateix
compàs dels sorolls que des del llit mig rebregat fa el teu nas. Sota el
cobrellit s´endevina un dels teus pits m´entre l´altre apunta ferm cap el
nord; just on hi ha la porta on aquest babau t´escolta i somia de dia tornar-se en
un instant en aire, juganer com l´aire, fent petons. Aire, dòcil, però
no gaire, ressegint-te el cos. Des de l´aspersor dues-centes quinze gotes ballen els
acords d´aquell so que definat va lliscant des dels teus llavis barrejat amb
sabó. Damunt el bidet unes calces d´aneguets jeuen xopes apuntant cap el sud; just a
la finestra on aquest babau s´entesta en ser espia de dia i tornar-se en un instant
en aigua, transparen com l´aigua, fent petons. Aigua, tèbia, però
no gaire,resseguint-te el cos. Canço d'amor #398 - Els Pets

P.D: He escrit aquesta entrada 3 vegades, però a la tercera va la vençuda no??

HO INTENTARÉ

L'entrada d'avui no té cap altre finalitat que la de provar aixó dels links i els videos, que l'altre dia la Laia va tenir el detall d'ensenyar-me com es feia. I com que la meva memòria no esta gaire fina ultimament he decidit que havia de posar-ho en pràctica per recordar com es feia.

Avui gran espectacle dels de telecos per la meva uni, anunciant la telecogresca del pròxim divendres 18 al recinte del fòrum. Realment demencial.

I per acabar només hem fa falta posar un video, que espero que també me'n surti!!!! I com que desprès del concert de Gossos vam dir que haviem d'anar a un concert de Lax'n'busto, m'ha agafat per aqui i perque vull qu hi anem!!!!!

P.D: Poder me passat amb els links, però és el que té descobrir coses noves!!!!!

ANYS I ANYS...

Doncs tal dia farà un any, i és justament avui. Avui fa un any que vaig començar aquest blog, pensant que potser seria poca cosa, però poc a poc es va fent gran!!!!! I sí, realment estic orgullosa del meu blog, per que és meu i només meu, i per que el faig com a mi m'agrda i... per que sí i punto pelota!!!!!!!

Espero que els que el llegiu el disfruteu, i que jo continui actualitzant molt i molt més, però si no el disfruteu, se siente i si algu té quelcom a dir que s'aguanti!!!!!juasjuas!!!

Parlant relament en serio, escriure no és lo meu, però per aqui tampoc se'm dóna tan malament no??jeje

Ara si que sento el pas del temps,Vull anar despresa i ell va lent.Ara és
quan em nego a mi mateix,Cansat sempre de perdre el temps i d’esperar,D’esperar
que arribi el moment i sempre pendent de perdre el tren,desitjar creuar la
porta,i veure que per fi em triat el mateix camí. Se que amb tu podré somiar per
sempre més, Fer-ho tot realitat. No hi ha un reco del meu planeta,On pugui estar
i deixar de pensar amb tu. I ara que no et tinc el meu costat, Sento que m’han
pres un tros de món, Ara quan em perdo a la foscor,Ara que no hi ets, no.Ara es
quan voldria despertar. Ara quan mes et trobo a faltar, Quan tinc por quan més
por em fa la por Quan et posa a prova el teu amor, Es difícil ser el mateix si
tu no hi ets.Ara si que sento el pas del temps, Vull anar despresa i ell va
lent.Com un pres a la cela tancat,Quan més a prop més lluny anat la llibertat.
Les ones tomben el vaixell,En el que per ti fora imprudent.Però saps que seguiré
esperant el meu moment, Pacient, valen sempre pendent de bufa el vent. Imagina
un món en vida,On el desig fos sempre realitat. No hi ha un reco del meu
planeta,On pugui estar i deixar de pensar amb tu. ARA - Lax'n'busto

P.D: Potser si que algun dia hauriem d'anar a un concert dels Lax, no??

GRAN...

Te'n recordes... d'aquell temps quan les decisions importants es prenien mijançant un pràctic... "Pito pito gorgorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?

Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!

Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".

El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornare a ...".

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de "chuches" quan sorties de l'escola...

Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda...

Per salvar els nostres companys només calia un crit de..."Por mi! Por todos mis compañeros y por mi primero!"

Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas això?"

"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentiem com el cor se'ns sortia del pit...

El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat,sempre era molt més divertit ser lladre que policia...

Elsglobos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mais'havia inventat.

La major desilusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip defútbol.

Els germans grans eren el pitjor dels torments, però també els més gelosos, fidels protectors... Mai faltaven els caramels que tiraven elsReis Mags a Nadal, ni el regalet que ens deixava el "Ratoncito Pérez" sota el coixí...

GUERRA només significava tirar-se boles de paper durant les hores lliures a classe.

Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials.

Treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...

El major negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...

El major tresor era trobar troços de guix pel terra per poder dibuixar a les parets.

Allò més divertit: jugar a "V", saber-te la coreografia de XUXA o BOM BOM CHIP i ballar-la amb les teves amigues, comentar l'últim capítol de OLIVERI BENJI, i intentar imitar la "Catapulta infernal" amb el teu millor amic...

Asseure's davant el televisor.... a les 5 en punt... amb els ulls benoberts per veure "Barrio Sésamo" o "Los Payasos de la tele", creure't Superman o Supergirl i posar-te la bata de l'escola a mòde de capa mentre pujaves les escales, i desitjaves amb totes les teves forces poder volar com ells...

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitavem res més... una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.

SI PODEU RECORDAR TOTES O LA MAJORIA D'AQUESTES COSES I HE ACONSEGUIT QUE DIBUIXEU UN SOMRIURE, SIGNIFICA QUE HEU TINGUTUNA INFÀNCIAFELIÇ... I QUE ENCARA US QUEDA DINS ALGUNA COSADEL NEN/A QUE EREM NO FA TANT DE TEMPS... I A MÉS JO NO SARÉ LA ÚNICA QUE EM SENTIRÉ UNA MICA GRAN!!jeje

L'ÚLTIM ALLEGIR-HO ÉS TONTO!!!" jejeje

MOLTS PETONS

JA ANAVA SIGUENT HORA!!!

Doncs sí, feia molts dies que hauria d'haver actualitzat, però en mi comença a ser habitual les poques actualitzacions!!!

I seguint estant tant despistada com sempre, no em vaig donar ni compte que la Natàlia havia deixat un comentari en el fotolog de nenes!!!! I la sorpresa encara ha estat més gran quan he vist que es casa!!!!! M'ha fet molta gràcia!!!! Així que res, que moltissimes felicitats i que espero que siguis molt feliç!!!

La foto no podia ser una altra que la de les nenes de Ripoll, en l'últim sopar que vam fer, i que per cert aviat hauriem de repetir!!!!!!

Natàlia, de veritat que et desitjo el millor del món i espero que siguis molt i molt feliç!!!!!

Dins d´un raig de sol cent vuitanta-tres partícules de pols, fan
l´amor al mateix compàs dels sorolls que des del llit mig rebregat fa el
teu nas. Sota el cobrellit s´endevina un dels teus pits m´entre l´altre
apunta ferm cap el nord; just on hi ha la porta on aquest babau t´escolta i
somia de dia tornar-se en un instant en aire, juganer com l´aire, fent
petons. Aire, dòcil, però no gaire, ressegint-te el cos. Des de l´aspersor
dues-centes quinze gotes ballen els acords d´aquell so que definat va
lliscant des dels teus llavis barrejat amb sabó. Damunt el bidet unes calces
d´aneguets jeuen xopes apuntant cap el sud; just a la finestra on aquest
babau s´entesta en ser espia de dia i tornar-se en un instant en aigua,
transparen com l´aigua, fent petons. Aigua, tèbia, però no gaire,

resseguint-te el cos.

AIR JORDAN

Avui pel més gran jugador de la història del basquet!!! Michael Jordan ahir va fer 45 anys!!!

Desprès d'un cap de setmana "All stars", amb concurs de esamxades i triples i el partit del rookies, no ens podem descuidar d'aquest gran personatge!!!! Simplement és el millor!!!!!!!!!

Deixant de banda això un cap de setmana diferent, treballant (encara que sembli impossible) i més mogut del que en un principi imaginavem.

Sé que la feina em va xuclant la vida per un sou, i que festejo per no quedar-me sol. Sé que la tele és tan banal que em fot de mala lleti que els amics es casen i truquen menys. I tot i així hi ha dies en que entre la gent i els crits sense motiu i estúpidament crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure, sense cap perquè, tinc ganes d’oblidar el que sempre m’amoïna vull estar content. Sé que el futur que m´han pensat és dòcil i global i que al final qui guanya sempre és el blanc. I és que si ho penses tot plegato et deprimeix o et cou però és massa fàcil i a més no porta enlloc.Per això cada dia al carrer m´enfronto als enemics sense motius i estúpidament amb un gran somrís. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure, sense cap perquè, tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïna vull estar content. ELS PETS - ESTUPIDAMENT FELIÇ

DE TORNADA A LA VIDA NORMAL

Desprès de molts i molts dies de portar-me bé i ser responsable, toca fer una mica el boig i celebrar com déu mana el final dels examens!! Així que aquest dissabte la festa serà grossa i amb moltes ganes de sortir molt!!!!

Per començar, dijous anirem al teatre a veure PELS PÉLS!!!

De totes maneres sense gaire inspiració!!! Espero recuperar-la properament!!!

La foto és del meu aniversari del 2006!!! I com que la meva germana Núria diu que surto molt maca, doncs aquesta i punto!!!!jeje

2008, ESPEREM QUE SIGUI MILLOR

Desprès de veure com ha anat el 2007, crec que no serà gaire difícil que el 2008 sigui una mica millor!!

La veritat és que amb totes les coses que han passat durant el 2007, reflexiones sobre el que és el que val la pena en aquesta vida i el que no. I sembla que sigui repetitiva, però només trobo una solució: ser una mica egoista. La raó de la meva conclusió és molt sencilla, sempre has de pensar amb allò que et beneficiarà o et perjudicarà a tú mateix sense tenir en compte res més!!!

Això és el que puc treure d'aquestes festes, reflexions de les meves acompanyades de molts bons moments, i altres de simplement "na fent"!!!

El dibuix d'avui el va fer la meva neboda el dia de fi d'any!!!

Pereza - Yo pienso en aquella tarde

Yo que soy un animal, que no entiendo de nada, que todo me sale mal. Te tuve
100 días dentro de mi cama, no te supe aprovechar. Ando perdido pensando que estás
sola y pude haber sido tu abrigo. Cuelgo de un hilo, rebaño las sobras que aún
quedan de tu cariño. Yo que me quiero aliviar escribiéndote un tema diciéndote la
verdad. Cumplo condena por ese mal día de haberte dejado marchar.Yo pienso en aquella tarde cuando me arrepentí de todo. Daría, todo lo daría por estar contigo y no sentirme sólo. A ti que te supo tan mal que yo me encariñara con esa facilidad, y me emborrachara los días que tú no tenías que trabajar. Era un domingo llegaba después de tres días comiendo el mundo. Todo se acaba dijiste mirándome que ya no estábamos juntos.