ANYS I ANYS...

Doncs tal dia farà un any, i és justament avui. Avui fa un any que vaig començar aquest blog, pensant que potser seria poca cosa, però poc a poc es va fent gran!!!!! I sí, realment estic orgullosa del meu blog, per que és meu i només meu, i per que el faig com a mi m'agrda i... per que sí i punto pelota!!!!!!!

Espero que els que el llegiu el disfruteu, i que jo continui actualitzant molt i molt més, però si no el disfruteu, se siente i si algu té quelcom a dir que s'aguanti!!!!!juasjuas!!!

Parlant relament en serio, escriure no és lo meu, però per aqui tampoc se'm dóna tan malament no??jeje

Ara si que sento el pas del temps,Vull anar despresa i ell va lent.Ara és
quan em nego a mi mateix,Cansat sempre de perdre el temps i d’esperar,D’esperar
que arribi el moment i sempre pendent de perdre el tren,desitjar creuar la
porta,i veure que per fi em triat el mateix camí. Se que amb tu podré somiar per
sempre més, Fer-ho tot realitat. No hi ha un reco del meu planeta,On pugui estar
i deixar de pensar amb tu. I ara que no et tinc el meu costat, Sento que m’han
pres un tros de món, Ara quan em perdo a la foscor,Ara que no hi ets, no.Ara es
quan voldria despertar. Ara quan mes et trobo a faltar, Quan tinc por quan més
por em fa la por Quan et posa a prova el teu amor, Es difícil ser el mateix si
tu no hi ets.Ara si que sento el pas del temps, Vull anar despresa i ell va
lent.Com un pres a la cela tancat,Quan més a prop més lluny anat la llibertat.
Les ones tomben el vaixell,En el que per ti fora imprudent.Però saps que seguiré
esperant el meu moment, Pacient, valen sempre pendent de bufa el vent. Imagina
un món en vida,On el desig fos sempre realitat. No hi ha un reco del meu
planeta,On pugui estar i deixar de pensar amb tu. ARA - Lax'n'busto

P.D: Potser si que algun dia hauriem d'anar a un concert dels Lax, no??