CRÒNIQUES DE TREN

Diumenge 18 de maig, són les 6 de la tarda i agafo la maleta per començar el que sense cap mena de dubte serà un llarg viatge.

Amb tot el "show" que els senyors de la Renfe han organitzat per intentar millorar les infraestructures, el primer tram del viatge des de Puigcerdà fins a Ribes es fa per carretera. Com que Alp és un poble petit, un microbus passa pel centre del poble (i no en aquella espècie d'estació que tenim) així que com és molt lògic agafo el "bus que fa de tren" al meu poble, juntament amb la Laia.

El viatge amb bus es realitza amb normalitat, i arribem a Ribes on ens espera el tren. Allà ens trobem amb la Nunu i la Mercè, i estem disposades a rememorar la gran nit de dissabte (això també es mareix una gran entrada!!jeje). El tren es posa en marxa, i en no més de 5 minuts, primera sorpresa: El tren es queda aturat en el primer túnel que trobem. En un minut reprenem la marxa, això si, molt lentament. Quan ja casi hem sortit del túnel fem un sotrac inesperat. Uns metres més enllà veiem el revisor, fora del tren i fen senyals als conductors per que no continui.

Al nostre vagó hi ha una dona molt pel·liculera, que es pensa que haurem de passar la nit al tren o quelcom similar. Nosaltres, amb tota la tranquilitat del món treiem les cartes i comencem a jugar al "fill de puta". Mentrestant, revisor i conductor van passant pel vagó varies vegades. Finalment, es dignen a informar-nos.

Una pedra ha caigut al mig de les vies, han intentat apartar-la perquè poguessim passar, i malauradament la pedra a malmès el lateral del tren (si el tren siguès nou sabria greu, però per suposat no és el cas). El més greu, és que l'última roda del tren ha descarrilat.

És a dir, que hem quedat penjats al mig del no res; bueno, qui diu no res diu a sobre un pont.

Tot seguit arriben el mossos i els bombers, preparen uns accesos per que poguem sortir del tren i pujar en el altre que ens ha vingut a rescatar. Amb tot això ja són les 10, hora que en teoria ja hauriem de ser a Barcelona.

En resum, 6 hores de viatge i una tarda de diumenge perduda.

El més bo el cas, és que van trucar a la Laia des de Catalunya Informació perquè expliquès el que va passar. I en dia d'avui ja li plouen les ofertes: Avui el diari Nou Nou, l'han tucat per escriure un article sobre el tema.

Però gent, que volem Renfe va així i no si ot fer més. Només els hi queda canviar el logotip

P.D: Això ho hauria d'haver fet la Laia, ja que serà ella la que es fara famosa.

P.D2: És molt còmic que sigui el segon cop a la meva vida que haig de canviar de tren per les vies!!!