El facebook esta acabant amb el blog??

Podria ser que sí o podria ser que no! El que està clar es que ara per ara passo més estona amb el facebook que en pensar en el blog i si això i afegeixes les meves poques inspiracions i que ja sóc de poques actualitzacions, arribes a la conclusió de que cada cop el tinc menys present en el meu dia a dia!

En conclusió, el meu blog no està mort, però cada cop se menys que escriure.

La cosa està més que clara, perquè escric i torno a escriure el mateix una vegada i una altra, donant voltes sobre el mateix en només quatre linies.

Potser és que realment jo sempre dono voltes i més voltes al mateix, embolicant pensament rera pensament el que tinc el cap, i tot això només porta a una liada mental de les que fan història.

I em sembla que més val que ho deixi correr, perquè m'ho he tornat a llegir i cada vegada entenc menys el que he escrit!!

Ernest viu amb la Sònia, però en privat té un amor descontrolat amb la companya de feina que s'ha separat d'en Manel, que s'entén amb la Pilar, la que un dia es va trobar el seu home al llit cardant amb un tal Joan. Més o menys tothom s'equivoca i s'enreda amb qui no toca. I és tant cert que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat. Sara sap que la història amb el Joan no va a enlloc perquè és casat amb la mare d'aquell noi que la mira tant, un tal Pep que festeja amb la Remei que és de Valls i un dia al mes rep la Sònia que així es venja del seu Ernest. Més o menys tothom s'equivoca i s'enreda amb qui no toca. I és tant cert que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat. Els Pets - Cercles Viciosos

MOMENTS

Perquè en la vida hi ha moments per tot. I perquè cada moment pot ser molt i molt especial!!

Porque este mundo no lo entiendo, porque hay verano y hay invierno, hay alegría y dolor, hay una cara y su cruz. Nos conocimos en Enero y me olvidaste en Febrero. Y ahora que es quince de Abril dices que me echas de menos, y yo me quiero reír. Qué le voy a hacer si el pasado nunca vuelve. Toda la noche en la calle, toda la noche en la calle, cuando llegue el nuevo día dormiremos a la orilla del mar. No sé si quiero que me quieran O si me vale que me entiendan. No sé que pinto yo aquí dijo un torito en la arena si sólo quiero vivir. Qué le voy a hacer si mañana nadie sabe. Toda la noche en la calle, toda la noche en la calle, cuando llegue el nuevo día dormiremos a la orilla del mar. Éste es el mundo de los dos sin sentido pero tuyo y mío éste es el mundo de los dos. Qué le voy a hacer si mañana nadie sabe. Qué voy a hacer si el futuro está en el aire. Toda la noche en la calle.

COM?

Perquè quan sembla que ho tens tot a les teves mans, simplement acaba esfumant-se?

Sense més paraules, entre examens i tot plegat, la neurona ja no pot més!!

______________________________________________

Viu, creix com a persona i disfruta. Sigues feliç

(...)

Hauria d'haver actualitzat fa molts dies, ho sé. Però la feina i la mandritis tenen més poder que jo i m'absorveix en un món en el qual no tinc ganes de fer res de res. Tot i això avui he trobat un foradet per demostrar que no tinc el blog oblidat del tot i que de tant en tant hi faig alguna coseta.

Amb moltes ganes de tot i amb moltes ganes de res. Periode de sensacions contradictories, o si més no això sembla.

I ho aniriem deixant aqui mateix perquè sino començaré adesvariajar i tampoc en tinc ganes, més que res per que quan ho llegeixi d'aqui uns dies hem faria mal i tot!

Quan des de petits, plegats, anàvem a fer mal per molt que ens arrisquéssim no t´enxampaven mai. Sempre al capdavant, manant, un líder natural, brillant i sense escrúpuls, rebel i radical. Eres molts llest, vas canviar, el vermell per un to més blau. Descafeïnat com un trist tallat tebi per fora i per dins glaçat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. Ara he comprovat, mirant, la premsa comarcal, que el trajo i la corbata ja no et molesten tant. Fa deu dies t´has casat amb una de vint anys que quan no hi ets s´entén amb el teu assessor fiscal. A la feina manes tant, però els diumenges no saps qui trucar. Descafeïnat com un trist tallat, tebi, insípid i descremat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. L´altre dia ens vam trobar: dos estranys que no es van saludar. Descafeïnat és com t´has quedat tebi per fora i per dins galçat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. Descafeïnat és com t´has quedat, tebi, insípid i descremat; sense principis ni dignitat, descafeïnat. ELS PETS - DESCAFEÏNAT

Res, només afegir que avui va per la glòria, que avui ha tingut un dia una mica raro (degut a un examen) i s'ho mereix!!!!

I SI ESCRIC UNA MICA MÉS...

Potser no havia escrit, perquè m'agradava la sensació d'obrir el meu blog i veure tant comentaris (mai havia arribat a aquest número!!), potser és la mandra que porto acumulada de fa uns dies cap aqui, o potser és simplement una manca d'inspiració.

La veritat es que no tinc pas gaires coses a dir, no ho sé... Tinc tantes coses en ment que no recordo res del que hem passa, estic absorvida en el "cansanci". Hem sembla que necessito una cura de son.

Jueves, 2 de marzo de 1944
Querida Kitty:
(...) El amor. ¿Qué es el amor? Creo que el amor es algo queen realidad no puede expresarse en palabras. El amor es comprender a una persona, quererla, compartir con ella la dicha y la desdicha. Y con el tiempo también forma parte de él el amor físico, cuando se ha compartido, se ha dado y recibido, y no importa si se está casado o no, o si es para tener un hijo o no. Si se pierde el honor o no, todo eso no tiene importancia, ¡lo que importa es tener a alguien a tu lado por el resto de tu vida, alguien que te comprende y que no tienes que compartir con nadie!
Tu Ana M. Frank

Aquest fragment del diari d'Ana Frank m'ha agradat molt, i només volia compartir-ho amb tot aquell que en algun moment o altre passi per aquest blog.

Per acabar, ja que la Laia hem va ensenyar com s'havia de posar la pantalleta del youtube, pues ho havia de fer i com no amb en PEPE NADA, el meu "primo" cantautor!!

I ARA QUE?

Això és precisament el que hem pregunto: I ara que??
Que he de fer d'aquest blog? He de continuar escribint quan se del cert que ja ningu se'l mira? He de continuar esperant comentaris que no arriben mai? Doncs la veritat és que no se que fer, he estat pensant de posar una enquesta haviam quin resultat surt, però en vista de que el blog té pocs seguidors, potser no rebria cap tipus de resposta i això encara seria més desepcionant.

Així res que per uns moments he tingut la intenció de deixar d'escriure perides en aquesta pàgina, però de cop hi volta he pensat que Anna Frank quan va començar a escriure el seu diari també pensava que no li interesaria a ningu, i mira com ha acabat!!

Així que encara que només sigui per escriure i tornar-me'l a llegir jo ja val la pena.

Ara seria molt maco que la gent que, per casualitat, es miri quest blog hem deixes una comentari, per insignificant que sigui, ja que jo de tant en tant també necessito una injecció d'estimació per fer creixer la meva autoestima.


Crec que ja me enrollat prou, i ja he dit proutes bestieses per avui, aixi que fins la pròxima!!!!

JA ERA HORA, NO??

Desprès de molts i molts dies (per no dir mesos) sense fer cap mena d'actualització, he decidit tornar a rependre la publicació de noves entrades en el meu estimat blog. Com sempre a l'estiu més del tot impossible actualitzar, però crec que aquest any ha estat massa i tot. no he tingut, o millr dit, no he volgut trobar ni 5 minuts per fer una actualització, per petita que sigui.

Però bé, aquí estem un altre cop, tornant a començar el curs i aquest any amb moltes coses noves, però que segur que totes aniran genial.

I per nou nou, la nova conductora de la família Rigola!!!! Avui la Glòria ja s'ha tret el carnet, així que ja pot començar a fer molts i molts kilometres, i descobrir la meravella que es conduir!!!! Moltes felicitats reina!!!! Així que res, avui dedicat aella, perque s'ho meriex, i perque ja tenim taxista nova!!!jeje

Per últim que dir de l'estiu... Simplement fantàstic!!! Moltes festes, molta diversió i sempre amb les nenis.

Bueno pues aqui ho deixem, que tampoc hem d'abusar d'actualització llarga el primer dia desprès de tant de temps.