dijous, 5 de novembre del 2009

FEBRE ACTUALITZADORA


Avui, encara no sé com, m'ha agafat una febre actualitzadora d'aquelles que feia temps que no tenia!! La veritat és que no m'ho puc ni creure, he actualitzat el fotolog de les nenes i el de rigolasisters, i el meu blog pobret no podia ser menys!!!

Perque de tant en tant aquestes cosetes s'han de fer, que pot anar bé i tot, si més no per fer alguna cosa diferent amb l'ordinador... sempre amb el feisbuc dels nasos...jeje




Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren, així pren, tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si vens amb mi no demanis un camí planer ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg. Lluís Llach – Que tinguem sort

dilluns, 7 de setembre del 2009

De nou, torna la rutina!!!

Doncs sí, ja hi tornem a ser. A punt per fer els primers examens de setembre i amb molt poques ganes de fer-los!!



P.D: no puc creure que hagi fet una actualització!!!

dimarts, 28 d’abril del 2009

El facebook esta acabant amb el blog??



Podria ser que sí o podria ser que no! El que està clar es que ara per ara passo més estona amb el facebook que en pensar en el blog i si això i afegeixes les meves poques inspiracions i que ja sóc de poques actualitzacions, arribes a la conclusió de que cada cop el tinc menys present en el meu dia a dia!

En conclusió, el meu blog no està mort, però cada cop se menys que escriure.


La cosa està més que clara, perquè escric i torno a escriure el mateix una vegada i una altra, donant voltes sobre el mateix en només quatre linies.


Potser és que realment jo sempre dono voltes i més voltes al mateix, embolicant pensament rera pensament el que tinc el cap, i tot això només porta a una liada mental de les que fan història.



I em sembla que més val que ho deixi correr, perquè m'ho he tornat a llegir i cada vegada entenc menys el que he escrit!!



Ernest viu amb la Sònia, però en privat té un amor descontrolat amb la companya de feina que s'ha separat d'en Manel, que s'entén amb la Pilar, la que un dia es va trobar el seu home al llit cardant amb un tal Joan. Més o menys tothom s'equivoca i s'enreda amb qui no toca. I és tant cert que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat. Sara sap que la història amb el Joan no va a enlloc perquè és casat amb la mare d'aquell noi que la mira tant, un tal Pep que festeja amb la Remei que és de Valls i un dia al mes rep la Sònia que així es venja del seu Ernest. Més o menys tothom s'equivoca i s'enreda amb qui no toca. I és tant cert que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat. Els Pets - Cercles Viciosos

dimecres, 28 de gener del 2009

MOMENTS

Perquè en la vida hi ha moments per tot. I perquè cada moment pot ser molt i molt especial!!

Porque este mundo no lo entiendo, porque hay verano y hay invierno, hay alegría y dolor, hay una cara y su cruz. Nos conocimos en Enero y me olvidaste en Febrero. Y ahora que es quince de Abril dices que me echas de menos, y yo me quiero reír. Qué le voy a hacer si el pasado nunca vuelve. Toda la noche en la calle, toda la noche en la calle, cuando llegue el nuevo día dormiremos a la orilla del mar. No sé si quiero que me quieran O si me vale que me entiendan. No sé que pinto yo aquí dijo un torito en la arena si sólo quiero vivir. Qué le voy a hacer si mañana nadie sabe. Toda la noche en la calle, toda la noche en la calle, cuando llegue el nuevo día dormiremos a la orilla del mar. Éste es el mundo de los dos sin sentido pero tuyo y mío éste es el mundo de los dos. Qué le voy a hacer si mañana nadie sabe. Qué voy a hacer si el futuro está en el aire. Toda la noche en la calle.

dijous, 15 de gener del 2009

COM?



Perquè quan sembla que ho tens tot a les teves mans, simplement acaba esfumant-se?


Sense més paraules, entre examens i tot plegat, la neurona ja no pot més!!



______________________________________________


Viu, creix com a persona i disfruta. Sigues feliç