Deixant de banda això un cap de setmana diferent, treballant (encara que sembli impossible) i més mogut del que en un principi imaginavem.
Sé que la feina em va xuclant la vida per un sou, i que festejo per no quedar-me sol. Sé que la tele és tan banal que em fot de mala lleti que els amics es casen i truquen menys. I tot i així hi ha dies en que entre la gent i els crits sense motiu i estúpidament crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure, sense cap perquè, tinc ganes d’oblidar el que sempre m’amoïna vull estar content. Sé que el futur que m´han pensat és dòcil i global i que al final qui guanya sempre és el blanc. I és que si ho penses tot plegato et deprimeix o et cou però és massa fàcil i a més no porta enlloc.Per això cada dia al carrer m´enfronto als enemics sense motius i estúpidament amb un gran somrís. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i riure, sense cap perquè, tinc ganes d´oblidar el que sempre m´amoïna vull estar content. ELS PETS - ESTUPIDAMENT FELIÇ
