Després de molts dies sense actualitzar ni fer res en el blog, ja va siguent hora de que expliqui alguna cosa no??
Perque si una cosa es certa és que després d'un pont tant llarg sempre hi ha coses per explicar, tot i que no he sortit gaire, els ponts tant llargs convinats amb la feina al caprbo produeixen malalties (ni que estigues fent un diagnòstic mèdic, jeje).
De totes maneres ha sigut molt... diferent!!!!
Al caprabo, com sempre ple de gent i com sempre algun que altre impertinent, però la veritat és que també ha aportat situacions molt gracioses, com per exemple jo fent de repartidora amb la forgoneta per portar les compres a casa dels senyorets pijos!!!! Ja veus, el caprabo és una manera de viure diferent i molt "rara"!!! Si bé també m'ha fet descobrir coses que mai hagués pogut imaginar.
Una persona gallega hem va explicar la importància que hem tingut els catalans sobre ella. Hem va dir que a més de ser unes persones molt solidàries i respectuoses, li hem ensenyat a estimar allò que és seu, el seu lloc d'origen. Segons ella, el més important que li hem pogut ensenyar els catalans és a ser gallega. Curiós, però real. Hem va explicar que al principi d'estar aquí va veure com nosaltres estimavem al nostre país, i li va fer pensar que Galícia era una regió amb unes particularitats com Catalunya, però amb una gran diferència: Nosaltres som i serem catalans; ells són espanyols i en segon terme gallecs. Després d'uns anys visquen a la Cerdanya, aquesta persona afirma que ara es gallega, i si de cas en un segon terme és espanyola!!!!
Així doncs, els catalans sabem estimar la nostra terra i les nostes tradicions i, a més, podem ensanyar a estimar i conservar les tradicions d'altres llocs!!
A part de tot aixó, el pont no s'ha sortit d'alló que es pot considerar normal.
Tot i la gran parrafada, crec que això és per reflexionar-ho i pensar que hem de lliutar per allò que volem i que estimem.
Era l´11 de setembre de 1977, el pare treia la senyera amb ulls plorosos cap al cel. Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets, no li sortien les paraules però no calia dir res més. Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d´on sóc, i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor, seré fort seré fort, dins el meu cor. Eren temps de protesta, però ara tot és diferent, la vida sembla més tranquil·la podem viure amb el present. Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar el pare em va dir no pateixis que tard o d´hora tornarà. Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d´on sóc, i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor, seré fort seré fort, dins el meu cor. SAU - L'11 DE SETEMBRE
