dijous, 20 de desembre del 2007

...


Com que, coneixent-me, és molt provable que durant aquestes festes no actualitzi gaire sovint, només volia desitjar un molt bon Nadal i un feliç any nou 2008 a totes les persones que en algun moment o altre es passin per aquí!!!!! No menjeu gaires turrons i polvorons, i sigueu bons que sinó els reis no us portaran res de res!!!! Tampoc cal que us gasteu gaires diners jugant a la loteria de Nadal i la del nen, que sino no hem tocarà a mi!!!!jeje

Així doncs, si aquest blog no es renova mai més, és per que aquest cap de setmana m'haurà tocat la loteria de Nadal i no tindre temps de pensar en coses com aquestes (que passa, somiar és gratis!!!!!jeje).

Aquest cap de setmana tampoc cal oblidar que hi ha dos dels millors partits de la temporada, el Barça-Madrid i el Puigcerdà-Jaca!!!! Per suposat espero que guanyin els millors, que indiscutiblement són el Barça i el Puigcerdà!!!

Doncs res Bon Nadal i Feliç 2008, Visca el Barça i Visca el Puigcerdà!!!

dilluns, 10 de desembre del 2007

SOM I SEREM

Després de molts dies sense actualitzar ni fer res en el blog, ja va siguent hora de que expliqui alguna cosa no??

Perque si una cosa es certa és que després d'un pont tant llarg sempre hi ha coses per explicar, tot i que no he sortit gaire, els ponts tant llargs convinats amb la feina al caprbo produeixen malalties (ni que estigues fent un diagnòstic mèdic, jeje).

De totes maneres ha sigut molt... diferent!!!!


Al caprabo, com sempre ple de gent i com sempre algun que altre impertinent, però la veritat és que també ha aportat situacions molt gracioses, com per exemple jo fent de repartidora amb la forgoneta per portar les compres a casa dels senyorets pijos!!!! Ja veus, el caprabo és una manera de viure diferent i molt "rara"!!! Si bé també m'ha fet descobrir coses que mai hagués pogut imaginar.


Una persona gallega hem va explicar la importància que hem tingut els catalans sobre ella. Hem va dir que a més de ser unes persones molt solidàries i respectuoses, li hem ensenyat a estimar allò que és seu, el seu lloc d'origen. Segons ella, el més important que li hem pogut ensenyar els catalans és a ser gallega. Curiós, però real. Hem va explicar que al principi d'estar aquí va veure com nosaltres estimavem al nostre país, i li va fer pensar que Galícia era una regió amb unes particularitats com Catalunya, però amb una gran diferència: Nosaltres som i serem catalans; ells són espanyols i en segon terme gallecs. Després d'uns anys visquen a la Cerdanya, aquesta persona afirma que ara es gallega, i si de cas en un segon terme és espanyola!!!!


Així doncs, els catalans sabem estimar la nostra terra i les nostes tradicions i, a més, podem ensanyar a estimar i conservar les tradicions d'altres llocs!!


A part de tot aixó, el pont no s'ha sortit d'alló que es pot considerar normal.


Tot i la gran parrafada, crec que això és per reflexionar-ho i pensar que hem de lliutar per allò que volem i que estimem.




Era l´11 de setembre de 1977, el pare treia la senyera amb ulls plorosos cap al cel. Va dir mira aquestes barres representen tot el que tu ets, no li sortien les paraules però no calia dir res més. Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d´on sóc, i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor, seré fort seré fort, dins el meu cor. Eren temps de protesta, però ara tot és diferent, la vida sembla més tranquil·la podem viure amb el present. Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que van marxar el pare em va dir no pateixis que tard o d´hora tornarà. Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d´on sóc, i ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor, seré fort seré fort, dins el meu cor. SAU - L'11 DE SETEMBRE

dimarts, 27 de novembre del 2007

VIDA

  • Cuando la vida te presente razones para llorar, demuéstrale que tienes mil y una razones para reír.
  • Al final, lo que importa no son los años de vida, sino la vida de los años.
  • La vida es muy peligrosa. No por las personas que hacen el mal, sino por las que se sientan a ver lo que pasa.
  • Vivir no es sólo existir, / sino existir y crear, / saber gozar y sufrir / y no dormir sin soñar. / Descansar, es empezar a morir.
  • A veces podemos pasarnos años sin vivir en absoluto, y de pronto toda nuestra vida se concentra en un solo instante.
  • La vida es aquello que te va sucediendo mientras te empeñas en hacer otros planes.
  • Estar preparado es importante, saber esperar lo es aún más, pero aprovechar el momento adecuado es la clave de la vida.
  • Aprendí que no se puede dar marcha atrás, que la esencia de la vida es ir hacia adelante. La vida, en realidad, es una calle de sentido único.
  • La vida no se ha hecho para comprenderla, sino para vivirla.
  • La mayor rémora de la vida es la espera del mañana y la pérdida del día de hoy.

dilluns, 19 de novembre del 2007

A LA "PATA COIXA"


Doncs sí, soc una mica desastre i me esguinzat el peu dret!!! El més bo del cas és que va ser aixecant-me del llit un diumenge i sense resaca!!!!

No hi puc fer més!!!


Però deixant de banda això, he passat un cap de setmana del més curios!!!no he estat ni 24 hores a la Cerdanya!!!
La veritat és que no tinc gaire cosa més a dir, així que aqui ho deixo, fent una mica de peneta per la meva tonta lesió!!!

dijous, 8 de novembre del 2007

SOM

Som el que som, ens agradi o no. Amb els nostres defectes i les nostres virtuts, amb les nostres alegries i les nostres penes.
El que som és el que ens ha d'ajudar en moments d'angoixa, de petiment, de debilitat...
Només nosaltres som capaços de poder tirar endevant en front de tot, només nosaltres!!
Si be, el que som també ens ha d'ajudar en moments d'alegria, de joia, de diversió...
Així doncs el més important és tenir clar el que som, lluitar per alló que creiem que ens fa únics i irrepetibles, i que tinguem quelcom especial per a cada una de les persones que ens envolta!!!!
Vivim per ser algú i aquest algú és molt important per tot alló que vivim. La vida no només és néixer, créixer, reproduir-se i morir. La vida es molt més.
Disfrutem, que el final és l'únic que realment tenim. Simplement som el que som.

Som la cançó que mai s’acaba, som el combat contra l’oblit, som la paraula silenciada, som la revotla en un sol crit. Som l’espurna que encén la flama, som la lluita que em compartit, som la pedra en la barricada, som el poble per construir. I quan la nit ens vé a buscar som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar! Som llàgrimes en la mirada, som el coratge de seguir, som la ferida mai tancada, som la història que no han escrit. Som l’arbre enmig de la tempesta, som els estels que vam teixir, som l’esperança i la tristesa, som el poble per construir. I quan la nit ens vé a buscar som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar! OBRINT PAS - SOM

FOTO: La nit estrellada, de Van Gogh

dilluns, 5 de novembre del 2007

HAURIA DE...

Hauria de fer moltes i moltes coses, però portem casi tota la tarda mb la Laia investigant això del blogger, i n'hem tret profit. I aquí tenim la nova aparença del meu blog!!!
Avui no podrem deixar de visitar el nou blog de la Laia, que en té un de nou perquè el seu era una mica antic i no podia fer algunes coses que ara ja podrà (o si més no això esperem)!!
El cap de setmana molt i molt estressant i molta i molta gent!!!

Estressant perquè?? Porto tot el pont organitzant la festa dels 30 anys del meu germà Marc, que va ser dissabte. Tot i que no ho vaig fer sola, també hi van ser la Glòria, la Núria, el Jordi, l'Òscar i la laia (baixant sevillanes i les cançons de la vuelta). Diumenge cel·lebració a casa, amb tota la family (i cada cop sembla que la casa sigui més i més petita)!!!


A més a més el dissabte vam anar amb els papis a la fira del cavall de Puigcerdà, com sempre un éxit!!!!


Així que res, hauria.. però no faig res de res!!!!
(L'únic que he fet es investigar com va el nou IPod del Marc, i he decidit que jo també en vull un!!!!!)

dijous, 18 d’octubre del 2007

EL MOSQUIT TIGRE...



Sembla estrany que un mosquit que no pot fer un trejeccte superior a una hora volant hagi arribat fins a Catalunya per tocar-me els ovaris a mi, i porti les cames fetes un mapa ( em sembla que estic exegerant una mica...). Però la qüestió, a la laia li troben una espècie de puça a l'orella i el mosquit tigre em pica a mi!!!!!

La veritat es que pica una mica i fa molt mal (snif-snif), però crec que ho podre superar i que en el fons no serà tant, a més la pomada que em van donar a la farmàcia sembla que va prou bé ja hi pot anar, perque es un pot ben petit i val 5,40€).



Per mosquit el que li devia picar a la dona que no tenia cap interès per apendre català de "tengo una pregunta por usted", gran programa de televisió on el senyor Josep LLuís Carod-Rovira (i no José Luis...) va fer un molt bon paper. Per qui no ho hagi vist aqui deixo el video que hi ha penjat al YOUTUBE, peruqe no se'l perdi ningú!!!!


http://www.youtube.com/watch?v=F7Vz6GZJJOg



Per acabar, cançoneta que fa molt temps que no n'escric cap!!!!

DOVER - SERENADE (DEVIL CAME TO ME)


And I related to my best friend, she
would advice me
she broke our code and she put on her jacket
now it scares me because she's really gone

And I related to my best friend, do you remember?
she was so young and now that we're burning
they're scared because she's really gone

And if it's going to be my destiny
I don't want to wait till it comes to me
I will work so hard my hands will hurt
I will pay for my sins, if so in hell

Serenade, serenade me
they say I'm dry but I'm just sick
Serenade me
they say I'm cold but I'm just sick
Serenade me

And I related to my best friend, she would advice me
she broke our code and she put on her jacket
now it scares me because she's really gone

And if it's going to be my destiny
I don't want to wait till it comes to me
I will work so hard my hands will hurt
I will pay for my sins, if so in hell

Serenade, serenade me
they say I'm dry but I'm just sick
Serenade me
they say I'm cold but I'm just sick
Serenade me

And if it's going to be my destiny
I don't want to wait till it comes to me
I will work so hard my hands will hurt
I will pay for my sins, if so in hell

Serenade, serenade me
they say I'm dry but I'm just sick
Serenade me
they say I'm cold but I'm just sick
Serenade me

Serenade me
they say I'm dry but I'm just sick
Serenade me

P.D: Això és per que continuem pràcticant per el proper singstar!!!!

dimarts, 16 d’octubre del 2007

TINC SON!!!!

Fa dos dies que no puc dormir a les nits, i no se perque. Conseqüéncia de tot això, avui no he anat a classe i he dormit durant el matí ( que vols alguna hora o altre hauré de dormir no??).
I si sigues perque men vaig a dormir tard o vaig de parranda, però no, el cas és que porto una vida molt cassera!!!!
Ahir em vaig llevar i morta de son vaig anar a classe, però avui no he pogut, no tenia forces per aixecar el cap del coixí ni per apartar el nordic!!!!
Canvi de tema, perque aixo és una mica aborrit no??
Desprès de tres dies de festa i un dissabte diferent, puc afirmar que quan menys t'ho esperes a algu li pot agafar el "mono" i demanar-te el cotxe per fer un volteta per la vila, això si amagadeta cap al poli!!!!jejeje
Realment molt contenta de que agafessis el meu cotxe Nunu (toma el que et vas perdre Laia!!!jeje)
Pues aqui ho deixo!!

dilluns, 1 d’octubre del 2007

I DE COP EL DIA TORNA A BRILLAR


Doncs afirmativament sí!! Desprès de dies foscos i dies que no són el millor de la teva dia, arriba un dia que torna a sortir el sol!! I és veritat, sempre passa igual, desprès de períodes de mala sort desprès en ve una de bona, desprès d'una pujada una baixada i així continuant sempre!!!! Si fins hi tot li passa al Barça!!!!

No cal donar importància a petiteses del dia dia, per que el més important, es poder estar en aquest dia a dia, poder viure cada moment i disfrutar-lo el màxim possible!!

En el moment de la foscor sembla que no te'n sortiràs mai, i que allò que estas passant només ho saps tu i que sempre és el pitjor, però no és així. Sempre hi ha algú que pot estar pitjor que tu.

Per avui res més!!!

FOTO: Tosa d'Alp aquest estiu, vam pujar amb el meu pare per veure la sortida del sol!! genial

dimarts, 18 de setembre del 2007

JA S'HA ACABAT L'ESTIU!!!

Doncs sí, ja s'ha acabat l'estiu i no he tingut valor per fer una sola actualització en tot l'estiu!!!! És que sóc una noia molt ocupada i grans coses a fer i clar...

Però el que compte és que ara aquí estic, fent una entradeta per explicar el que ha sigut aquest estiu, que no és pas poca cosa!!!!
Com que la resta del món mínimament ha anat actualitzant els seus blogs, ho han fet de mica en mica, però a mi per descuidada hem toca fer-ho tot de cop i tant és així que la imatge és un intent de muntatge amb diferents muntatges que ha fet la NUNU al llarg de l'estiu!!!!
Un estiu del més complert: aniversaris, vacances a Roses, Port Aventura, Festa Major a Puigcerdà, dissabtes, dia de compres a Andorra, festa de llac, festa del campanar, excursió a Núria, singstar a casa la Laia.... i com no tot això acompanyada de les nenes, que no se pas que faria sense elles!!!!!!!!
Entre mig moltes més coses, el neixement del meu tercer nebot, el Martí, el casament del meu cosí Alvaro, la meva nova feina a l'esplai de Ger....
En fi, un estiu ple de coses i de records, bromes i rialles!!!!!
Per últim la cançó que les nenes van pensar que seria la més adequada per el meu video d'aniversari!!!!

SOTA UNA ESTRELLA - Sopa de cabra

No té masses coses clares si veu problemes passa de llarg. Porta buides les butxaques i el cor obert quan el sol se'n va. Pren el camí de la lluna blanca dins dels seus ulls la podrà veure brillar. La seva és sempre la nit més llarga no busca res que amb la mà pugui tocar. Sota una estrella hi haurà algú sempre que sigui com tu que estigui perdut. De dia quan torna a casa compta en veu alta els minuts i els
anys i mira els records com passen mentre espera a tornar a marxar. Vol anar més lluny d'on els somnis neixen tren de l'amor que no sap si pararà. No entén perquè
tot va tan depresa per cada tren que perd un somni morirà. Sota una estrella hi
haurà algú sempre que sigui com tu que estigui perdut. Sota una estrella hi haurà
algú sempre que sigui com tu que estigui perdut.

P.D: Porto com una hora fent aquesta actualització!!!!
Afirmativament sí!!! Sóc una petarda!!!!

dimecres, 27 de juny del 2007

JA S'ACABA!!!!

Estic estudiant per l'últim examen que tinc demà, però la sociologia ja hem té una miqueta rallada i he decidit que per distreurem una entrada no estaria malament!!

A mes, ara fa un any estava a Irlanda i la veritat és que mai hagues pogut imaginar que passaria unes tres setmanes tant maques i amb una gent molt i molt autèntica!!!!
La veritat és que anglès poquet, però les pintes anaven que volaven!!!jeje
I s'ha de tenir en compte que el que voliem era una mica de diversió i per això ens teniem uns als altres, i cada dia al vespre haviem de quedar, perquè sinó que haguessim fet??
Entre el Bequetts, el Peader i la bolera, cada dia teniem alguna cosa o altre a fer!!!!
És un gran record que conservaré durant molt i molt de temps i que cada dia penso que va ser una gran expèriencia!!! Van ser 3 setmanes molt llargues però a la vegada molt intenses i molt enriquidores!!!!!
Doncs res, desprès d'aquesta petita entrada torno a la feina i a estudiar una miqueta més haviam si ja acabo d'una vegada que ja va siguent hora!!!!!

Pararà pa pa pa pararà pa pa pa (x2) T´has girat però sé que no pots veure´m resignat,fent veure que no et veig. Sóc l´amic transparent,sóc l´amant que no et toca,barrejat amb la gent assegurant-me que estàs bé. Però mai gosaré apropar-menomés viure a prop d´on vius;sóc el teu guardià per si mai prens mal. Pararà pa pa pa pararà pa pa pa (x2) Ballo al ritme de les teves passes;canto el cant que fa la teva veu. I als semàfors vermells mentre passen els cotxes aprofito el moment per olorar-te els cabells. Però mai gosaré tocar-te només seure a prop d´on seus;deu metres enllà sempre vigilant. Pararà pa pa pa pararà pa pa pa (x2) Molts estranys podran tocar-te i viure sempre al seu costat però jo d´amagat t´estaré mirant. "Cada cop que miro de reüll sé perfectament on pares sé que és una bogeria però ja ets part de mi." Pararà pa pa pa pararà pa pa pa (x4)

Dedicat a tothom qui trobi que les
cançons són quelcom més que sons. Per a tots els "amics transparents":
sort!

divendres, 15 de juny del 2007

HORES INUSUALS

No us ho creureu, però són les 5:30 del matí i aquí estic, a la oficina a Puigcerdà esperant que arribi una autocar per posar-lo a punt per que torni a marxar (és el que té ser de la família Rigola, jeje). Així que mentres m'espero he decidit que en aquestes hores no acostumaré a fer gaires entrades més i per tant és una bona excusa!!!

La veritat és que les hores inusuals a casa meva, acostumen a ser del més normal i sobretot en époques com ara, que estem de feina fins al cul i la situació es complica que dóna gust!!!!

Penso que és una mica surrealista que en aquestes hores estigui fent una entrada i més encara si tenim en compte que estic a la oficina de Transcerdanya!!!!jeje

No estic gaire inspirada per què pugui allargar gaire més l'entrada (que voleu, recordo que són les 5:30 de mati!!!!!), així que només dir que aquesta nit anem de correquintos fins que el cos aguanti (ja veurem quina hora serà tinguent en compte que m'he llevat a les 4:30!!!!), i que ja veurem com acaba tot!!!!

Pos eso, bona nit a tothom i ... No ho sé que cada un continui la frase com li vingui bé!!!!

dimecres, 13 de juny del 2007

PER TU!!


Doncs avui, com que "lo prometido es deuda", aquí va entrada dedicada a la meva Glòria, la meva germaneta!!!!
Fa molts dies que hauria d'haver fet aquesta entrada, no només perquè la Glòria feia molts dies que m'ho demanava, sinó perquè s'ho mereix!!
Glòria, no sé que vols que et digui jo que no t'hagi dit abans, però el que esta clar és que t'ho puc repetir moltes i moltes vegades!!!
Estic molt i molt orgullosa de que siguis com ets!!!!!
Per desgràcia hi ha hagut certes coses al llarg de la nostra vida que han fet que tant tu com jo canviéssim el nostre comportament i la nostra manera de fer, i crec que això és una de les coses que també més ens ha unit!!
Hem lluitat juntes, hem rigut juntes, hem plorat juntes...
La veritat és que ja ho saps totes aquestes coses, però sempre agrada que algú te les recordi, i et faci sentir especial!!!
No vull caure en l'absurd de fer una gran relació de qualitats teves, perque segur que me'n deixaria moltes i segur que també n'hi ha moltes altres per descobrir. És per això que només et puc dir que sempre seràs la meva cuqueta, i que sempre estaré aquí per donar-te la tabarra i fer-te algun que altre discurset.
Amb quatre ratlles no puc expressar tot allò que et voldria dir, però sí que et puc assegurar que penso molt en tu i que et trobo molt a faltar.
Per últim i ja per anar acabant només dir-te que tu pots amb tot allò que se't posi per davant i que segur que pots superar tot el que vulguis i més, inclús en moments difícils!!!!!!
La foto és per l'aniversari de la Laia de l'any passat i estavem a festa major a Martinet.
Per acabar una cançoneta, que avui he escoltat i que realment fa pensar molt i molt


A VEGADES EL MÓN EM FA POR -

ELS PETS

Camines sense mirar-me rumio un altre cop, silencis
que fan més mal que les paraules de tots dos.Somies la seva cara, el penses i no
sóc jo.

Acabes de decidir que l´únic cert és un error.Dius, cansada, mentre
esquives la mirada, bona nit, amb veu tan trista que no em veig amb cor de
dir-te,

Que a vegades el món em fa por,a vegades no tinc la raó. Porta l´aire
olor de demà. No fa gaire em vas estimar.

Esperes una trucada, arribo massa aviat, despenges i ens fas creure a tots dos que ens hem equivocat.

Inventes una altra excusa, l´escolto dissimulant, remenes aquella foto en la que em mires com abans.

Dius com sempre que no ajusti la finestra i així arriba una altra nit
antiga, freda com el vent que es filtra.

A vegades el món em fa por,a vegades no tinc la raó. Porta l´aire olor de demà. No fa gaire em vas estimar.

Coses que no són de tu i jo omplen els marges i els pinten de fosc. Bales de dol obren ferides que el temps no resol.

A vegades el món em fa por,a vegades no tinc la raó. Porta l´aire olor de demà. No fa gaire em vas estimar.

dilluns, 11 de juny del 2007

SANTA INNOCÈNCIA


Avui petita dedicació a tots aquells dibuixos que han fet de nosaltres una mica més persones!!!! Mirant el nou anunci d'un refresc que de petits no ens deixaven beure, la cocacola, m'he donat compte de que la meva generació ha tingut una infància en la qual tot semblava molt fàcil, però que totes les petites coses les haviem d'aconseguir amb esforç!!!! Tots aquests dibuixos que un dia ens van tenir enganxats davant del televisor, eren sèrie sense cap mena de malícia, només amb alguna dosis de baralles, que en tot moment sabiem que eren irreals i al mateix moment molt i molt fantàstiques!!!!!!
Santa innocència la nostra!!!!

Les tardes , desprès d'arribar del cole només pensavem en tenir un entrepà de nocilla preparat i poder mirar alguns d'aquests dibuixos!!!! I curiosament erem molt feliços!!!!


Doncs res, aquests dies han passat, però tenim el gran record d'uns dibuixos animats que no es tornaran a repetir i que ens han ajudat a crèixer i també a madurar!!!!


I per acabar de fer una mica més freaky la entrada, cançoneta molt i molt especial!!!!


Tot es molt fabulos,
Misterios, somiador.
Jo vull fer amb tu
Aquest viatge estrany
I molt llunyà.
Has de viure ben despert
No mirar cap enrere mai
Només axí, ben a l'aiguait,
Podrás triomfar.
Aixeca el cap, omple't el pit
Si vols que t'estimi
L'amor es mes fort i
Resplendent,
Has de ser valent
Vull viure d'aventures
I vull viure-les amb tu
Perque sé que també ho vols.
Tothom vol sentir amor
I tenir joia al cor
Pero per aconseguir-ho
Abans hauras de lluitar.
Sé que ho farás per a mi
Perque vols el meu amor.
Si estàs allunyat de mi
Pensa que en la teva absencia
El meu cor està trist.


Doncs aqui teniu la canço del final de bola de drac, no sé encara per què però m'agardava moltíssim!!!!!



P.D: Avui tinc un dia una mica raro. No s'ha notat oi??jeje
Els dibuixos que apèriexen a la foto són molts, però com que n'hi ha algun que no es veu gaire clar us els dic: El Doctor Slump, Astèrix i Obèlix, Els Casafantasmes, Els Barrufets, Bola de Drac, Heidi, El Correcaminos, El pato Lucas i Bugs Bunny, Los trotamusicos, Dartacan y los tres mosqueperros i els Bobobobs!!!!


Petonets_____________________________________________________________

dijous, 7 de juny del 2007

VISCA EL TEATRE!!

Ahir al vespre, la Laia, la Nunu, la Mercè, la Mireia i jo vam anar a veure el Mètode Grönholm, una gran obra de teatre que ja feia molts i molts dies que tenia ganes de veure i que realment val molt la pena d'anar a veure!!!!!!! M'ho vaig passar molt bé i vaig riure moltíssim, que és just el que necessitava desprès d'un examen de comptabilitat de 4 hores!!!!!!!

No m'haguès imaginat mai que en Lluís Soler poguès arribar a ser tant i tant còmic, jo que només el tenia com el violador del cor de la ciutat!!!!!!!!jejeje

En Jordi Díaz, a més de que és molt maco fa unes "veuetes" que són d'alló més divertides. La Roser Batalla una gran professional que per certes raons la tenia etiquetada com a la polícia de totes les series!!!!!!! I per últim el gran Jordi Boixederes, un gran actor que deixa enrere qualsevol altre tipus d'actuació que hagi pogut fer!!!!!!!!!!!!!

Resumint, que l'obra hem va agradar moltíssim i la companyia encara més!!!!!!!!!!!!jeje



I ja per acabar i anar fent boca, una cançó dels Pets del seu nou disc, COM ANAR AL CEL I TORNAR!!!! I res com que aquest estiu venen a Puigcerdà les cançons les hem de conèixer a la perfecció!!!!


XL - Els Pets

I com a cada festa

es quedarà plantada

mentre tota la resat

dels seus amics es va aparellant.

I per treure's la plorera

a mitja matinada

farà de la nevera

la seva companya de ball.

De dia els aparadors

de cada botiga de la ciutat

li ensenyen un món trampós.

La talla és XL,

tan gran i tan nena.

I qui sap si un d'aquests dies

uns ulls sense complexes

transformin la granota

en la noia més maca del món.

De nit els aparadors

de cada botiga de la ciutat

mirallen un cos preciós.

La talla és XL,

la dona més bella.




dilluns, 4 de juny del 2007

MARE!!!

Doncs últimamanet no se ben bé que busco i hem cauen a les mans unes coses realment impressionants!!!! Avui buscant he trobat un precios escrit dedicat a la mare i no he pogut evitar copiar-lo per tenir-lo aqui en el blog!!!! Serà que trobo a faltar a la meva mare no??
jeje!! Doncs res aqui us ho deixo espero que us agradi!!!!



PER TU, MARE



Per tu així sóc, per tu jo ric, per tu ploro.

Per tu jo visc i em moro per tu existeixo.

Per tu valent, per tu tinc por,

per tu feble, per tu fort.

Per tu aprenc,per tu no entenc

i per tu crec i no crec.

Per fora roc, per dins estel,

per tu tinc sort sempre que vinc,

per mi tu ets el més gran dels superherois.



PER TU NO PUC MARE

DEIXAR DE CRIDAR, ESCOLTAR, CALLAR I TENIR

VERGONYA.



Per tu estic trist, per tu em refaig

per tu estimo.

Per tu en tu penso, molt i poc

per tu imagino.

Per tu acarono, per tu em tanco.

Per tu lluito, per tu perdo.

Per tu aparento ser qui per tu hauria de ser.

Per tu em destrueixo, em reprodueixo,

per tu componc i canto.

Per tu eternament lligo i deslligo els pensaments.

I així per tu mare, les distàncies es fan curtes

i els somnis impossibles.

I saps que tu mare, fas que pugui perdonar

qui no ho mereixeria.

I per tu crido i per tu m´alço,

I say these words

because I want all the World to know

how much I love you.



PER TU NO PUC MARE

DEIXAR DE CRIDAR, ESCOLTAR, CALLAR I TENIR

VERGONYA.



I per tu jo faig mare

que somiar i volar sigui part de la meva vida.

Per tu, sempre mare, ser el nen dels teus ulls

serà la meva doctrina.

dijous, 31 de maig del 2007

VOLS UN MELU??


No se que era el que buscava exactament, però de sobte ha aparagut aquesta imatge en la meva pantalla de l'ordinador i he pensat que era prou... com ho diria... potser graciosa no??
M'ha fet recordar el que m'arriben a agradar els sugus i el temps que fa que no en menjo!!! Crec que potser més tard en compraré!!!jeje
Una mica cutre, però la imatge s'ho val i dóna un aire infantil molt adecuat!!!

dimarts, 29 de maig del 2007

GRÀCIES

Desprès de molts dies de mal estar i de tensió per fi han passat els nervis i torna una mica la calma!!!! Ni de bon tros encara no hem passat el pitjor, però només vul dir GRÀCIES!!!
Gràcies per fer-me oblidar els mals moments i fer-m'ho passar d'alló més bé!!!!
Gràcies per donar-me suport, en coses que encara que siguin una criaturada, a vegades poden fer molt mal!
I per acabar gràcies per compartir amb mi moments molt bons, bons i potser no tant bons!!!



_________________________________________________________________

Hi ha qui encara continua amb la guerra... i jo que pensava que ja s'hauria acabat...

Però començo a pensar que aviat tot es solucionarà...



Avui l'entrada pot semblar una miqueta rara però té el seu sentit oi??
Res més, torno a repetir que moltes GRÀCIES per tot!!!!

_________________________________________________________________

Nou videoclip dels PETS: XL

http://www.youtube.com/watch?v=vaQaHxynAYE&

dijous, 17 de maig del 2007

EL TEMPS PASSA

Com passa el temps no?? No fa pas garie temps que les màximes preocupacions que tenia era pensar en si tindria 5 duros per anar a comprar 4 llaminadures i després descobrir com continuava Bola de drac, de tant intrigada que m'havia deixat el dia abans









I ara que?? Doncs fàcil, d'aqui dos dies examens del segon semestre i fer l'últim esforç!!!



Amb el temps les preocupacions canvien i a vegades fins i tot es transformen en mal de caps, i és que no ens en donem ni conte que ja som al'estiu i fa tot just 4 dies que era Nadal!!!



I és que el temps passa molt ràpid i és per això que s'ha d'aprofitar cada segon de cada minut de cada hora del dia, i no deixar passar tot alló que considerem important en aquell precis instant!!!

Les fotos d'avui són una mica "remember when...", un retorn a aquells dies on tot era molt fàcil i on no ens preocupavem per res més!!!

La primera és del meu primer carnestoltes, tenia uns 6 o 7 mesos i anavem disfressasts de titelles i les va fer la meva mare. La segona és la Glòria, ella tant fotogènica com sempre, i suposo que tenia uns 6 anyets!!!

El qu toca ara és fer fotos dels més petits de la família i pensar que ara és el seu moment!!! I si les coses i les persones canvien...



KEANE - EVERYBODY'S CHANGING (HOPES AND FEARS)

You say you wander your own land
But when I think about it
I don't see how you can
You're aching, you're breaking
And I can see the pain in your eyes
Says everybody's changing
And I don't know why


So little time
Try to understand that I'm
Trying to make a move just to stay in the game
I try to stay awake and remember my name
But everybody's changing
And I don't feel the same


You're gone from here
And soon you will disappear
And fading into beautiful light
Cause everybody's changing
And I don't feel right


So little time
Try to understand that I'm
Trying to make a move just to stay in the game
I try to stay awake and remember my name
But everybody's changing
And I don't feel the same


So little time
Try to understand that I'm
Trying to make a move just to stay in the game
I try to stay awake and remember my name
But everybody's changing
And I don't feel the same


Oh everybody’s changing and I don’t feel the same

diumenge, 13 de maig del 2007

TARDA DE DIUMENGE

Tarda de diumenge diferent!!! Avui han vingut els meus pares i la Glòria per fer-me una mica de companyia durant la tarda de diumenge, i que així aquesta tarda sigués simplement diferent!!!

Desprès de tot el cap de setmana de curs de directors, avui hem anat a dinar tots quatre junts, i després hem pujat al Tibidabo!!!! Encara que sembli impossible jo no hi havia estat mai i m'ha fet molta gràcia!!!!!jeje

Ha sigut poqueta estona, però la veritat es que val la pena, perquè 15 dies seguits sense veure'ls es com una mica estrany!!!!
Però el dissabte que ve ja és l'últim i pujaré a casona ni que sigui per un dia!!!jeje

Avui comentari curtet, però simplement vull que quedi constància d'aquesta tarda de diumenge!!!

"Y con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho!!" (o no, jeje)

dimecres, 9 de maig del 2007

MI CASA...

Ja fa dies que estic a la capital i sembla estrany com trobo a faltar estar a casa, amb la família i el ambient relaxat que es viu en el meu poble ALP (pels que no ho sabieu, jeje).


Alp és un poble petito, però encantador!!!! I sí, encara que sembli que no té res és un gran poble!


No em posaré a fer una dissertació de lo fantàstic i meravellós que és el meu poble, sinó que em dedicaré a pensar en tot alló que trobo a faltar!!!



Les estones a casa al sofà mirant qualsevol pel·lícula "xorra" amb la Glòria ( Digueu-me materialista, trobo a faltar el DIGITAL!!) o anant d'un costat a l'altre amb el cotxe (torna'm a dir materialista, trobo a faltar el meu HONDETA!!!!)



Però que hi farem, ja queda menys per acabar el curs de directors i tornar més o menys a la normalitat!!!! Però mentres tant aquí, anar passant els dies trobant a faltar la meva Cerdanya!!!!



Per últim, només vull afegir una cançoneta.




En un Instant

Oxigen




Nit de primavera, aquesta segur que no t'espera

Dia de corpus, dia sagrat, dia de purgues pel que queda d'any.

a la plaça el foc ja crema, l'àliga no és mai la primera

Tot és a punt, tot és preparat, es mouen les masses,

tremolen les mans.

Ha quedat a la Ginesta, ja se sent ferum de festa

Pel carrer costa avançar, massa estrets per la gent que hi ha.

Pel carrer que va a la plaça hi ha una dona que escridassa

La barreja de mà en mà, tot a punt per començar.

Però hi ha qui vol que tot s'acabi i que no tingui un bon final

No em preguntis perquè això passa, com és que n'hi ha que volen mal

Ningú va poder imaginar, però algú ho havia d'aturar

El que havia de ser una gran festa, va acabar en un bany de sang.

No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat

Tornarem a tenc d'alba, quan tot hagi acabat.

Es troben les colles, amics que s'abracen

Després dels salts ens trobem a barraques

I la música sona desde dalt les escales,

veig els balcons de l'infern i les llums ja s'apaguen.

Salten els plens, es crema la plaça

Ell sempre al mig, ningú no l'atrapa

Gira l'àliga, gira la gent

Els àngels s'ho mirent ja ha arribat el moment

I a barraques tot es torça

Hi ha qui vol fer servir la força

I ell que corre a defensar la salut del seu germà.

I al vell mig de la baralla, el xisclar d'una navalla

Taques de sang, crida la gent, ha caigut un innocent

Ei Fum, diguem que hem de fer.

No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat

Tornarem a trenc d'alba, quan tot hagi acabat.

On ets, on et puc anar a buscar, perquè, perquè s'ha d'acabar

Tota una vida per davant, es perd la vida en un instant.






P.D: La foto és Alp des de l'aire!!!

La cançó esta dedicada a un noi que va perdre la vida en una festa com és la PATUM!!!!

dimarts, 8 de maig del 2007

NO HO SÉ

Ja fa dies que hauria d'haver actualitzat però entre la feina de la uni, el curset el cap de setmana i tot tinc la neurona una mica cansada i tal, i actualitzar hem costa molt, no se ni que posar!!!!

Però avui aquí estic, intentant de canalitzar una mica d'energia i treure algunes paraules.

Així que el que toca és posar una foto del singstar de l'altre dissabte, que ja tenim imatges i realment val la pena.

Aquesta és la foto de família amb la Karin, l'Alex, la Nunu, la Glòria, la Laia i una servidora amb el micro en plan professional!!!!!jejeje. Va ser impressionant i molt divertit!!!!!!

Bueno, res que avui no tinc gaire bon dia i que ja no se que més possar, així que ja faré alguna cosa més el pròxim dia!!!!

divendres, 27 d’abril del 2007

EL LADO OSCURO

Ara que tinc una mica de temps aprofito per expresar allò que ha vegades no ser fer en el seu moment, potser és que ha vegades no veig més enllà del meu nas però, sóc aixì últimament: una mica egoista!!!!

Doncs sí, últimament m'ha donat per pensar i crec que en la vida s'ha de ser una mica egoista, perquè si tu no penses en tu, ningu ho farà per tu ( no se si s'ha entes gaire...). Aixì que he començat a ser egoista (visca la redundància) i això m`ha comportat certs comportaments una mica estranys i a vegades no s'ha entes el que jo volia dir o simplement no dir.

Ja sé que ha vegades un ha de deixar de banda certs problemes personals, però crec que tot sovint van lligats amb la persona i amb la seva manera de ser, i crec que aquesta sóc jo.

Últimament això del "lado oscuro" ha aparegut en converses i potser és cert que si que té una certa importància, potser si que sóc el lado oscuro i que les coses les veig d'una manera deiferent, ni millor ni pitjor, simplement diferent! Però que hi farem la vida és aixì, i és per això que ha vegades es necessita una paraula amable, un gest de carinyo, una mirada comprensiva i un puntal on aguantar-se.

No vull que amb això que he escrit ningú es doni per aludit ni molt menys, simplement és una sensació qué tinc aquests dies dins meus, un sentiment en el meu cor, un pensament en el meu cap...

Res que la vida dóna moltes voltes, però espero que un dia tot tingui recompensa!!!!!

Sé que el més lógic haguès sigut un comentari del gran dissabte passat, singstar, fiesta, camareros... però no fan falta comentaris, només que cal repetir-ho

dijous, 26 d’abril del 2007

TORNO A SER TIETA!!!!!


He tardat una mica, perque aquesta nena tan maqueta va neixier dilluns dia de sant Jordi a l'hospital de Barcelona. És diu BERTA RIGOLA RIERA. Tant la mare com la nena estan perfectement bé!!!!!! moltes felicitats pels nous pares, el meu germà Salva i la meva cunyada Berta!!!!!


La nena va pesar 3,400 kg i una llargada de 49 cm. Va neixer a les 18:05, i va ser una gran alegria per tots!!!!! La foto és de uns moments desprès de neixer i ja tenia els ulls oberts!!!! Té molt de cabell!!!!


Ara canvien les etapes de la vida, i desprès de molts anys anant de bateig i comunió, ara toca anar de casaments i més bateigos!!!!!!


Serà doncs, que ens estem fent grans?? Serà que he de començar a posar seny i ser una mica adulta?? Doncs potser és el que tocaria, però la veritat és que no tinc cap intenció de perdre la meva part infantil, que tot arribarà i algun dia s'haurà de deixar!!!!jejejejeje


Així que a disfrutar els dies de juventut que quedan perque fet i fotut, la vida són 4 dies i 2 ens els passem dormin!!!! Disfrutem dia a dia i la nostra vida adulta ja arribarà algun dia!!!!jejeje


Potser no és el més adequat parla de maduresa i si ens fem grans quan acabo de tenir una altra naboda però la veritat és que la sensació de ser tieta és molt intensa i et fa sentir gran!!!!


Per acabar, demanar perdò per la mala qualitat de la foto, però està feta amb un mòbil i no podem esperar gaire...

divendres, 20 d’abril del 2007

DONCS AL FINAL SI QUE TOCA...

Avui en principi no volia fer cap entrada per que ja he fet la de la Glòria, però mirant per el youtube he trobat un video q m'ha agradat, és una mica xorra però fa gràcia!!!!
Doncs res aqui el teniu!!!!!
PETONS

AQUI NO TOCA!!!!


Només dir que avui per petició de la glòria he fet l'actualització en el seu blog, i que no escriure dues vegades!!!!jejeje
Així que ja podeu visitar el fotolog de la Glòria!!!!
P.D: Ha quedat molt cursi pero molt sentimental!!!!!

dilluns, 16 d’abril del 2007

CAPS DE SETMANA INTERMINABLES...



Caps de setmana a la capital, molt diferents a tot lo que m'hagués pogut imaginar!!!!! Tot i haver-me de quedar a Barcelona uns quants caps de setmana, val la pena... Coneixer gent nova, noves experiències i sobretot ens ho passem molt bé!!!! I per això mateix, avui el blog per les xoxis!!!!! Perque els caps de setmana sense poder sortir amb vosaltres per la Vila els dissabtes!!!!!! L'únic bo és que em puc estalviar el tren que ja va bé, per que tots sabem com funciona la RENFE!!!!

Però el més important és això que us trobo a faltar i que tinc ganes de que arribi el pont per poder fer un singstar a la "loco"!!!!! jejejeje
Trobo a faltar a molta i molta gent, però com que el text no és massa llarg i tal no podia posar 50mil fotos, però en properes edicions ja anireu sortin totes!!!!jejeje!!!!
Res més per avui només pensar en que em queden menys dies per torna a caseta i que la mami em mimi!!!!!! jejeje, que a mi m'agrada molt!!!! jejejeje
Glòria, ja tens foto teva en el meu blog, ara ja no et pots queixar!!!!!
Properament la pròxima entrada serà l'augment de la família RIGOLA, cada dia falta menys per ser una més a la familia!!!!!!

dimecres, 11 d’abril del 2007

AVUI, UN DIA NORMAL

Res en especial en un dia com el d'avui, només notícies bones i altres potser no tant!!


Avui pero vull fer un petit comentari de la meva family!!! Per mi és el més important que hi ha al món, i és per això que avui els hi dedico a ells!!!!
Aquesta foto és d'un dianr familiar a casa del meu germà Salva, tot junts i units com sempre!!!
La veritat és q es bastant complicat dir algo de cada un d'ells perquè tots són molt importants i molt especials, tots amb les seves característiques i fets!!!! Res que estic molt contenta de pertanyer aquesta família i que espero q per molt de temps poguem estar tant units!!!
Per acabar, avui agafaré model de la Nunu i posaré una canço que porto tot el dia en el cap, i cantant-la per dins!!!!! I com no pot ser menys, una canço dels Pets, que sempre m'ha agradat molt!!!
PANTALONS CURTS I ELS GENOLLS PELATS
Ungles brutes i un munt de repèls
enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
després a la bassa tots nuets
vigilant la roba i que no arribi el pagès!
i a l'hora de berenar
pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
i després tornar al carrer
amb el morro empastifat.
Cap al tard havíem de parard
e jugar al futbol i veure els carros passar
amb el gos al darrera lligat
petaner i sempre a l'aguait de no ser apedregat,
i després d'haver sopat
pa torrat amb un bon tros de tall
a la fresca vigilats jugàvem a amagar.
Anys enrera
penso què queda
d'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
El diumenge missa puntual
tocava diana l'àvia sempre cantant
em mudava des del llit estant
després d'un bon cossi de llet sempre cremant.
El campanar deia clar
segons ella: "Veniu mudats"
i després m'arriava, això si,
ben encoloniat.
Oh, anys enrera
penso què queda
d'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats
Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada
però què seria d'aquestes nits
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.
Oh, anys enrera
penso què queda
d'aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
P.D: Per cert, aquest estiu els Pets faran un concert a Puigcerdà!!!!

dimarts, 10 d’abril del 2007

ENCARA Q SEMBLI IMPOSSIBLE...


...pos si, encara que sembli impossible, he creat aquest blog, i espero q aquest cop sigui més fàcil i que aconsegueixi publicar cosetes sense gaires problemes!!!jejeje

Així que res espero que aquest espai sigui una font d'inspiració i per deixar anar tot allò que, a vegades, es fa difícil d'expressar!!!!!

Aquesta foto es a Giant's Coseway, a Irlanda. Hi vaig estar l'estiu passat, un lloc impressionant!!!!!