FEBRE ACTUALITZADORA

Avui, encara no sé com, m'ha agafat una febre actualitzadora d'aquelles que feia temps que no tenia!! La veritat és que no m'ho puc ni creure, he actualitzat el fotolog de les nenes i el de rigolasisters, i el meu blog pobret no podia ser menys!!!

Perque de tant en tant aquestes cosetes s'han de fer, que pot anar bé i tot, si més no per fer alguna cosa diferent amb l'ordinador... sempre amb el feisbuc dels nasos...jeje

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi. Si em dius "et vull", que el sol faci el dia molt més llarg, i així, robar temps al temps d'un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren, així pren, tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar. Si vens amb mi no demanis un camí planer ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg. Lluís Llach – Que tinguem sort

De nou, torna la rutina!!!

Doncs sí, ja hi tornem a ser. A punt per fer els primers examens de setembre i amb molt poques ganes de fer-los!!



P.D: no puc creure que hagi fet una actualització!!!

El facebook esta acabant amb el blog??

Podria ser que sí o podria ser que no! El que està clar es que ara per ara passo més estona amb el facebook que en pensar en el blog i si això i afegeixes les meves poques inspiracions i que ja sóc de poques actualitzacions, arribes a la conclusió de que cada cop el tinc menys present en el meu dia a dia!

En conclusió, el meu blog no està mort, però cada cop se menys que escriure.

La cosa està més que clara, perquè escric i torno a escriure el mateix una vegada i una altra, donant voltes sobre el mateix en només quatre linies.

Potser és que realment jo sempre dono voltes i més voltes al mateix, embolicant pensament rera pensament el que tinc el cap, i tot això només porta a una liada mental de les que fan història.

I em sembla que més val que ho deixi correr, perquè m'ho he tornat a llegir i cada vegada entenc menys el que he escrit!!

Ernest viu amb la Sònia, però en privat té un amor descontrolat amb la companya de feina que s'ha separat d'en Manel, que s'entén amb la Pilar, la que un dia es va trobar el seu home al llit cardant amb un tal Joan. Més o menys tothom s'equivoca i s'enreda amb qui no toca. I és tant cert que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat. Sara sap que la història amb el Joan no va a enlloc perquè és casat amb la mare d'aquell noi que la mira tant, un tal Pep que festeja amb la Remei que és de Valls i un dia al mes rep la Sònia que així es venja del seu Ernest. Més o menys tothom s'equivoca i s'enreda amb qui no toca. I és tant cert que ningú es conforma amb el que té, fins que un dia es troba abandonat per qui sempre va ser al seu costat. Els Pets - Cercles Viciosos

MOMENTS

Perquè en la vida hi ha moments per tot. I perquè cada moment pot ser molt i molt especial!!

Porque este mundo no lo entiendo, porque hay verano y hay invierno, hay alegría y dolor, hay una cara y su cruz. Nos conocimos en Enero y me olvidaste en Febrero. Y ahora que es quince de Abril dices que me echas de menos, y yo me quiero reír. Qué le voy a hacer si el pasado nunca vuelve. Toda la noche en la calle, toda la noche en la calle, cuando llegue el nuevo día dormiremos a la orilla del mar. No sé si quiero que me quieran O si me vale que me entiendan. No sé que pinto yo aquí dijo un torito en la arena si sólo quiero vivir. Qué le voy a hacer si mañana nadie sabe. Toda la noche en la calle, toda la noche en la calle, cuando llegue el nuevo día dormiremos a la orilla del mar. Éste es el mundo de los dos sin sentido pero tuyo y mío éste es el mundo de los dos. Qué le voy a hacer si mañana nadie sabe. Qué voy a hacer si el futuro está en el aire. Toda la noche en la calle.

COM?

Perquè quan sembla que ho tens tot a les teves mans, simplement acaba esfumant-se?

Sense més paraules, entre examens i tot plegat, la neurona ja no pot més!!

______________________________________________

Viu, creix com a persona i disfruta. Sigues feliç

(...)

Hauria d'haver actualitzat fa molts dies, ho sé. Però la feina i la mandritis tenen més poder que jo i m'absorveix en un món en el qual no tinc ganes de fer res de res. Tot i això avui he trobat un foradet per demostrar que no tinc el blog oblidat del tot i que de tant en tant hi faig alguna coseta.

Amb moltes ganes de tot i amb moltes ganes de res. Periode de sensacions contradictories, o si més no això sembla.

I ho aniriem deixant aqui mateix perquè sino començaré adesvariajar i tampoc en tinc ganes, més que res per que quan ho llegeixi d'aqui uns dies hem faria mal i tot!

Quan des de petits, plegats, anàvem a fer mal per molt que ens arrisquéssim no t´enxampaven mai. Sempre al capdavant, manant, un líder natural, brillant i sense escrúpuls, rebel i radical. Eres molts llest, vas canviar, el vermell per un to més blau. Descafeïnat com un trist tallat tebi per fora i per dins glaçat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. Ara he comprovat, mirant, la premsa comarcal, que el trajo i la corbata ja no et molesten tant. Fa deu dies t´has casat amb una de vint anys que quan no hi ets s´entén amb el teu assessor fiscal. A la feina manes tant, però els diumenges no saps qui trucar. Descafeïnat com un trist tallat, tebi, insípid i descremat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. L´altre dia ens vam trobar: dos estranys que no es van saludar. Descafeïnat és com t´has quedat tebi per fora i per dins galçat. Tan triomfador i tan desgraciat, descafeïnat. Descafeïnat és com t´has quedat, tebi, insípid i descremat; sense principis ni dignitat, descafeïnat. ELS PETS - DESCAFEÏNAT

Res, només afegir que avui va per la glòria, que avui ha tingut un dia una mica raro (degut a un examen) i s'ho mereix!!!!

I SI ESCRIC UNA MICA MÉS...

Potser no havia escrit, perquè m'agradava la sensació d'obrir el meu blog i veure tant comentaris (mai havia arribat a aquest número!!), potser és la mandra que porto acumulada de fa uns dies cap aqui, o potser és simplement una manca d'inspiració.

La veritat es que no tinc pas gaires coses a dir, no ho sé... Tinc tantes coses en ment que no recordo res del que hem passa, estic absorvida en el "cansanci". Hem sembla que necessito una cura de son.

Jueves, 2 de marzo de 1944
Querida Kitty:
(...) El amor. ¿Qué es el amor? Creo que el amor es algo queen realidad no puede expresarse en palabras. El amor es comprender a una persona, quererla, compartir con ella la dicha y la desdicha. Y con el tiempo también forma parte de él el amor físico, cuando se ha compartido, se ha dado y recibido, y no importa si se está casado o no, o si es para tener un hijo o no. Si se pierde el honor o no, todo eso no tiene importancia, ¡lo que importa es tener a alguien a tu lado por el resto de tu vida, alguien que te comprende y que no tienes que compartir con nadie!
Tu Ana M. Frank

Aquest fragment del diari d'Ana Frank m'ha agradat molt, i només volia compartir-ho amb tot aquell que en algun moment o altre passi per aquest blog.

Per acabar, ja que la Laia hem va ensenyar com s'havia de posar la pantalleta del youtube, pues ho havia de fer i com no amb en PEPE NADA, el meu "primo" cantautor!!